Comiat.

Aquesta assignatura ha estat nova per a aquest últim curs de l’etapa de la ESO. Al principi semblava que seria complicada, però no tots els temes tenien la mateixa complexitat i dificultat.

Potser en els meus pròxims estudis aquesta assignatura d’empresa i iniciativa emprenedora no em serà molt útil perquè no la treballaré gaire, però en algun moment de curs em tocarà treballar-la.

Les classes han estat bé, fèiem teoria i després, depenent del tema, fèiem pràctiques i a l’hora ho passàvem al bloc tot allò treballat.

Aquesta és la nostra última classe d’empresa i iniciativa emprenedora, però no serà l’últim dia que ens veiem.

Gracies per tot l’ajut que m’has anat donant durant tot el curs i per aquells ànims per poder seguir endavant en els moments que mes em costava.

4. Posada en marxa del pla d'empresa.

Fases per posar en marxa el projecte, després d’una anàlisi positiva de la seva viabilitat.

Elecció de la forma jurídica.

• Afecta tràmits administratius i legals.
• Depèn de: número de persones del grup emprenedor, nivell de responsabilitat econòmica que s’assumeix, dedicació dels promotors, sector d’activitat, necessitat de capital inicial, aspectes jurídics.

 

Elaboració del full de ruta.

• Document amb les activitats que es desenvolupar i la seva programació temporal.

 

Tramitació administrativa de posada en marxa.

• Compleix el full de ruta en relació amb els tràmits administratius.

 

Obtenció de recursos.

• Desenvolupa el full de ruta en relació amb la instal·lació física de l’empresa, la inversió necessària i les fonts de finançament.

 

Desenvolupament de l’estructura organitzativa.

Determina:

• Tasques i funcions dins de l’empresa i jerarquia corresponent.
• Gestió de recursos humans: selecció i contractació de treballadors.

3. Anàlisi de la viabilitat del projecte.

Un cop que s’ha completat l’elaboració del pla d’empresa, ha arribat el moment d’analitzar-ne la viabilitat (és a dir, la possibilitat de tirar-lo endavant), els riscos que comporta i la rendibilitat econòmica que se’n pot obtenir.

Per fer-ho, és necessari desenvolupar el segÜent procés d’anàlisi:

-          Anàlisi de la capacitat econòmica i tècnica.

-          Valoració del risc.

-          Anàlisi de la rendibilitat econòmica i financera del compte de resultats previsional.

3.1. Indicadors de rendibilitat

Els indicadors de rendibilitat  s’utilitzen per determinar la rendibilitat financera, a més dels criteris VNA i TIR.

Els indicadors bàsics de rendibilitat de l’empresa són:

-          Rendibilitat econòmica. RE= Resultat / Total actiu x 100

Indica el rendiment mitjà que obté una empresa com a conseqüència de les seves inversions en actius.

-          Rendibilitat financera. RF= Resultat / Patrimoni net x 100

Ens dóna informació referent a la rendibilitat mitjana obtinguda per l’empresa mitjançant la seva activitat, a partir del patrimoni net.

Pla econòmic i financer.

La informació rellevant per elaborar el pla econòmic i financer s’ha d’organitzar segons els diferents documents que el formen:

Projecte d’inversions

Ha de contenir informació necessària dels actius que requereix l’empresa per a la seva activitat. Es concreta en

-          Actius intangibles.

-          Actius tangibles.

-          Actius financers.

-          Actiu no fix.

Pressupost de tresoreria

Aquest document té com a finalitat determinar els fons disponibles que necessita l’empresa per fer front als pagaments que periòdicament es presenten en el desenvolupament de la seva activitat.

Compte de resultats previsional

Aquest document indica els resultats que s’obtindran en els pròxims exercicis, la seva composició i la informació necessària per eleborar-la. La informació necessària s’obté del pressupost de tresoreria i de l’aplicació dels criteris d’amortitzacions, provisions i previsions que s’estableixin en l’estructura comptable de l’empresa.

Pla de recursos humans.

Apartat	Funcions	Tasques
Organització	Configuració de la plantilla de personal	Anàlisi de les necessitats segons el pla d’operacions i elaboració del catàleg de llocs de treball.
	Valoració dels llocs de treball	Jerarquització dels llocs de treball, indicant els nivells de responsabilitat, i elaboració dels sistemes de retribució.
	Descripció dels processos de selecció	Desenvolupament dels processos de selecció més adequats per a cada lloc.
	Definició del sistema de desenvolupament professional	-Indicació dels canals de comunicaió i de les formes de motivació. -Planificació de la formació de treballadors i establiment dels sistemes de promoció.
Gestió	Administració	-Formes de contractació, pagament de nòmines, gestions en la Seguretat Social. -Elaboració i arxivament de tota la documentació relativa al personal.
	Definició dels sistemes de relacions laborals	-Relació amb els treballadors i els seus representants. -Resolució de conflictes i reclamacions.
	Descripció de la prevenció de riscos laborals i la seguretat en el treball	-Elaboració del pla de prevenció. -Organització dels serveis de seguretat i higiene en el treball.
Control	Control del desenvolupament dels llocs de treball	-Seguiment de l’absentisme laboral. -Anàlisi del desenvolupament dels llocs de treball.
Sistema d’avaluació	Valoració del pla	Establiment dels criteris d’avaluació de funcions i tasques per detectar i corregir errors o desviacions del propi pla.

Pla d'operacions.

Conté els aspectes tècnics i organitzatius que s’han de posar en marxa per produir un bé o servei.

Gestió de l’aprofitament.

•  El procés de producció elegit per l’empresa i les seves etapes.
• Requisits constructius i tècnics de les edificacions de producció de béns o prestació de serveis.
• Requisits tècnics de les instal·lacions auxiliars per a una producció adequada.
• La maquinària de producció necessària.
• Funcions i tasques del personal productiu.

 Programa de producció.

• Matèries primeres, matèries auxiliars i components del producte o servei.
• Sistema de recerca i selecció de proveïdors.
• Càlcul dels nivells d’estocs que cal mantenir.
• Determinació del cost d’aprovisionament.
• Gestió de compres.

Programa logístic.

• Criteris d’emmagatzematge i transport.
• Classificació de materials.
• Descripció de la xarxa logística.

 Sistema organitzatiu.

• L’estructura: distribució de les activitats en l’organització.
• La direcció: exercici del poder dins de l’empresa.

2.1. El contingut del pla d'empresa.

PLA ESTRATÈGIC.
Plasma l'estratègia de l'empresa a mig o llarg termini (3 o 5 anys).


Característiques.
- Manifesta la cultura i la missió de l'empresa.
- Determina els objectius de l'empresa.
- Descriu les estratègies bàsiques per aconseguir els objectius.
- Indica terminis per assolir els objectius.


PLA DE POSADA EN MARXA.
Plasma decisions sobre les 3 primeres funcions estratègiques de l'empresa.


Característiques.
- Forma jurídica de l'empresa (amb identitat dels propietaris i estatuts socials, si escau).
- Localització (amb la decisió final i el recorregut corresponent).
- Inversió-finançament (determinant les inversions per a la posada en marxa i les mesures per finançar-la).


PLA DE MÀRQUETING.
Determina l'estratègia de màrqueting de l'empresa, la seva forma i el seu cost d'aplicació.


Contingut.
- Descripció del producte o servei:
  - Tipus de producte i els seus atributs.
  - Característiques tècniques.
  - Elements del producte i accessoris per millorar-lo.
  - Necessitats que satisfà.
  - Existència de productes substitutius i/o complementaris.
  - Normes legislatives que l'afecten.
  - Possibilitat d'obtenir distintius diferenciadors de qualitat.


- Descripció del mercat.
  - Descripció de l'entorn social, econòmic i polític.
  - Quantificació i localització de la demanda.
  - Determinació d'hàbits de consum.
  - Descripció de possibilitats d'aprovisionament.
  - Caracterització de la competència.

2. El pla d'empresa i el seu desenvolupament.

El pla d’empresa es pot defenir com:

El document que identifica, descriu i analitza una oportunitat de negoci, n’examina la viabilitat tècnica, econòmica i financera, i desenvolupa tots els procediments i les estratègies necessàries per convertir l’esmentada oportunitat de negoci en un projecte empresarial concret. Per tant, és una eina imprescindible quan es vol posar en marxa un projecte empresarial, independentment de l’experiència de l’emprenedor i de la dimensión de lempresa. 

Com es pot despendre d'aquesta definició, l'objectiu fonamental del pla d'empresa és analitzar totes les variables que intervenen en el desenvolupament d'una oportunitat de negoci, aportant la informació necessària per valorar la viabilitat del projecte.

Evidentment, l'elaboració del pla d'empresa és lliure, de forma que cada emprenedor pot formular el seu pla com millor li sembli.

Els avantatges de l'elaboració del pla d'empresa superen el cost de dur-lo a terme i es concreten en:

- Estructuració de tota la informació disponible, de forma que les anàlisis es realitzin sobre bases sòlides.

- Valoració de la viabilitat del projecte: quan les anàlisis es realitzen sobre bases sòlides, els resultats obtinguts són rigorosos.

- Reflexió sobre la cultura empresarial i la definició de la missió.

- Creació d'una imatge professional i solvent a partir de la visió com a concreció de la missió i els valors de l'empresa.

- Deducció dels criteris i les variables més adequades per realitzar el balanç social.

Les característiques del pla d'empresa.

El document que conté el pla d'empresa ha de ser: 

- Atractiu: la seva presentació ha de ser dinàmica, àgil i professional.

- Ordenat: ha de tenir una estructura coherent, en què es pugui localitzar amb facilitat qualsevol apartat del pla.

- Comprensible: ha d'estar redactat amb un llenguatge clar i senzill.

- Rigorós: la informació que serveiz de base al pla ha de ser rellevant i actualitzada, de forma que totes les facetes del projecte estiguin marcades pel rigor.

- Realista: els objectius plantejats han de ser possibles amb l'aplicació dels recursos que es preveu mobilitzar.

TEMA 9: EL PLA D'EMPRESA.

1. El punt de partida.

1.1. L’anàlisi del mercat.

L’anàlisi del mercat és un procés de tractament de la informació; per tant, es pot afirmar que cal dividir el sue plantejament en dues fases: la definició de la informació necessària i la recerca d’aquesta informació.

Les necessitats bàsiques d’informació del mercat per a un pla d’empresa es resumeixen en:

Anàlisi del sector.

Anàlisi de l’entorn.

Anàlisi de la demanda.

Anàlisi dels proveïdors.

Anàlisi de la competència.

Informació secundària. Una part de la informació que necessitem està disponible i es pot consultar, sense pagar o previ pagament.

Informació primària. Informació necessària que no està disponible i que s’ha d’elaborar.

La comprovació de qualitat s’ha de basar en els criteris següents:

- Infomació secundària.

• Actual: les dades han de ser el més pròximes possible en el temps.
• Fiable: les dades han de procedir d’una situació que sigui fiable i de prestigi.
• Oportuna: les dades han de ser rellevants per a la investigació que s’està realitzant.

- Informació primària.

• Rellevant: les dades que es busquen han de ser les necessàries.
• Amb rigor metodològic: la tècnica que s’apliqui i la forma d’aplicarla ha de ser correcta i rigorosa.

1.2. Identificació de l’emprenedor.

Aquesta identificació és important, ja que té dues funcions capitals per al desenvolupament del projecte:

- Determinació de la capacitat i dedicació de l’emprenedor. És necessari valorar-ne la formació acadèmica i professional, l’experiència laboral, la iniciativa i la capacitat de coordinació i lideratge.

- Targeta de presentació del projecte. Una de les funcions principals del pla d’empresa és servir de carta de presentació en el moment de buscar suports, ajudes i finançament.

La comunicació.

Tota l'activitat que pretén transmetre informació del venedor al comprador referent al producte o a l'empresa i amb l'objectiu final d'estimular la demanda (la compra).

Estratègies de comunicació.

• Venda personal.
• Màrqueting directe.
• Publicitat.
• Relacions públiques.
• Merchandising.
• Atenció al client.

La distribució.

Té com a objectiu posar a disposicio d el'usuari la quantitat de producte necessària en el lloc adequat i en el temps just.

Organització de la distribuació.

La distribució de productes es duu a terme a través dels denominats canals de distribució. El conjunt d'intermediaris que faciliten el trànsit delproducte, des del fabricant fins al consumidor.

- Canal directe. El fabricant ven directament a l'usuari. És típic dels mercats industrials.

- Canal curt. El fabricant ven al minorista i aquest al usuari. Mercats de consum de béns duradors de compra esporàdica.

- Canal llarg. El fabricant ven al majorista i aquest al minorista, que al seu torn ven al consumidor final. És el més habitual als mercats de consum.

- Canal molt llarg. Hi intervenen tots els intermediaris possibles.

Estratègies de distribució.

Cobertura del mercat. 

• Distribució intensiva. Molts punts de venda. S'aplica als productes de consum habitual.
• Distribució selectiva. Elecció dels punts de venda. S'aplica a béns duradors de compra esporàdica i de gran difusió.
• Distribució exclusiva. Un únic punt de venda. Productes de béns duradors de compra esporàdica sobre els quals el fabricant vol exercir el control total.

Tipus de canal.

• Directe. Permet al fabricant el control del canal.
• Curt. El control del canal es desplaça cap al majorista.
• Llarg. El control del canal es reparteix entre els diferents intermediaris.

Relacions amb els intermediaris.

• Pressió. El fabricant actua sobre la resta dels membres del canal per tal que ofereixin els seus productes.
• Aspiració. El fabricant actua sobre el consumidor finl per tal que demandi els seus productes.

 

Estratègies per l'aplicació de preus.

- Preus diferencials. Diferents preus per a un mateix producte en funció del tipus de client. del mercat en què s'opera o del temps en què es ven.

- Preus competitius. Es fixa el preu en funció de la competència.

- Preus psicològics. Es fixa el preu en la percepció que la demanda té el producte.

- Preu per línies de producte. El preu es fixa per a tots els productes d'una línia, en comptes de producte a producte.

Mètode per fixar els preus.

Se segueixen les etapes següents:

- Anàlisi dels  objectius estratègics de l'empresa.

- Valoració dels elements condicionants. La fixació dels preus està condicionada per una sèrie de factors.

• Productes que tenen fixats preus mínims o màxims.
• El nivell de competència al mercat.
• L'estructura de la demanda.
• L'etapa de cicle de vida en què es troba el producte.
• L'estructura de costos de producció.
• La situació socioeconòmica.
• L'existència de productes substitutius i complementaris.

- Elecció del procediment de fixació de preus. Existeixen tres procediments fonamentla.s, cada un dels quals es basa en un element distintiu fonamental: el cost, la competència i la demanda.
- Definició de les estratègies de preus previstes.
- Fixació del preu de mercat dels productes.


Mètodes de fixació de preus basats en el cost.

- Cost més marge. Es calcula el cost unitari del producte i s'aplica el marge comercial que es considera necessari per obtenir beneficis.
- Preu objectiu. Es determina el preu necessari per obtenir un benefici determinat.

El preu.

El preu és el valor monetari d'un producte que iguala la satisfacció del comprador amb la rendibilitat del venedor.

Modificar el preu es pot fer d'un dia per l'altre, mentre que contractar una campanya de publicitat és una tasca molt més complexa.

Llançament d'un nou producte.

El procés de llançament d'un producte té cinc etapes clarament diferenciades:

• Concepció del producte. Recerca, selecció i avaluació d'una idea que, sigui capaç de cobrir necessitats i de produir beneficis.

• Desenvolupament tècnic. Fabricació d'ujn prototipùs que es pigui provar i valorar.

• Valoració comercial. Anàlisi de le percepció dels possibles clients. Previsió de problemes i possibles solucions en l'ús del producte.

• Valoració econòmica i financera. Previsió de la demanda a llarg termini: determinació del temps que el producte pot estar en cada una de les fases del seu cicle de vida. Càlcul de la rendibilitat econòmica i financera.

• Llançament comercial. Determinació de l'estratègia d'entrada en el mercat: descremació o penetració per diferenciar-se per preu.

Estratègies que es poden aplicar.

Les estratègies estan vinculades a dos elements determinats del producte, que són: la marca i el cicle de la vida del producte.

Marca: s'utilitza per identificar un producte i diferenciar-lo d'altres de les mateixes característiques.

Marca única. Tots els productes de l'empresa, per diferents que siguin, es comercialitzen sota la mateiza marca.

Marques múltiples. L'empresa crea una marca per a cada producte o gamma de productes.

Segones marques. L'empresa crea una altra marca per al mateix producte per tal de comercialitzar-la en altres segments del mercat.

Marques de distribuïdor. El distribuïdor comercial signa contractes de proveïment amb diferents fabricants i comercialitza els productes amb la seva pròpia marca.

Marca vertical. És la marca de productes que s'identifica pel punt de venda.

Aliança de marques. Són acords entre marques per fabricar o comercialitzar productes.

CICLE DE LA VIDA: es desenvolupa en quatre fases.

• Llançament.
• Creixement.
• Maduresa.
• Declivi. 

En funció de la durada de la maduresa, els productes poden ser:

• Productes de maduresa perpètua.
• Productes de maduresacíclica.
• Productes de maduresa volàtil. 

 

El màrqueting operatiu.

Els quatre elemtents bàsics del màrqueting: producte, preu distribució i comunicació.

EL PRODUCTE.

- Tangibles o característiques físiques.

• Disseny.
• Característiques físiques.
• Característiques tècniques.
• Complements.

- Intangibles o característiques no perceptibles pels sentits.

- Identificadors o caracteístiques que permeten identificar un producte i distingir-lo dels seus competidors.

- Subjectius. Atributs susceptibles de ser percebuts de forma diferent pels consumidors.


Classificació dels productes.

- Per la seva tangibilitat:

• Béns.
• Serveis.
• Idees.

- Per la seva utilitat o consum habitual:

• De consum. Destinats al consumidor final.

                  - De conveniència.

                  - De compra esporàdica.

                  - D'especialitat.

                  - No buscats.

• Industrials. Adquirits per un consumidor industrial per incorporar-los alprocés productiu.

                  - Materials.

                  - Subministraments.

                  - Serveis industrials.

- Per la seva durada.

• Peribles.
• Duradors.

L'anàlisi DAFO o FODA.

Anàlisi/Situació	Positives	Negatives
Intern	Fortaleses	Debilitats
	Recursos i capacitats superiors als competidors.	Recursos i capacitats inferiors als competidors.
Extern	Oportunitats	Amenaces
	Situacions favorables que cal aprofitar.	Situacions desfavorables de les quals cal protegir-se.

El màrqueting estratègic: el pla de màrqueting.

El màrqueting, a mig o llarg termnini, que té com a funció seguir l'evolució del mercat de referència identificant les oportunitats de negoci, presents i futures, per definir l'estratègia comercial orientada a establir i mantenir l'avantatge competitiu. 

El pla de màrqueting és un document que ha de donar resposta a: Qui som? Què volem? Com aconseguir-ho?

CONTINGUT DEL PLA DE MÀRQUETING.

• Definició estratègica. S'enuncien els objectius comercials o la missió estratègica.
• Anàlisi de la situació. Anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats).
• Desenvolupament de l'estratègia. Aplicació de l'avantatge competitiu.
• Implantació de l'estratègia. Posada en pràctica de l'estratègia  definida.
• Avaluació i control. Controlar l'aplicació del pla de màrqueting i valorar els resultats obtinguts en funció dels objectius plantejats.

Estratègies genèriques, en funció de l'avantatge competitiu:

• Estratègia de costos. Pretén assolir costos de producció molt baixos.
• Estratègia de diferenciació. Desenvolupa  un producte amb una gran qualitat.
• Estratègia d'enfocament. L'empresa fa especialista i té la possibilitat de combinar les dues estratègies anteriors.

La segmentació del mercat.

Consisteix en dividir un mercat heterogeni en diversos mercats més petits i homogenis que tinguin unes característiques comercials comunes molt marcades.

• Estratègia de concentració. Convenient per a empreses que treballen productes molt diferenciats.
• Estratègia d'expansió de mercats. L'empresa té un producte molt potent.
• Estratègia d'expansió de productes. L'empresa ofereix diferents productes a un sol segment.
• Estratègia de diferenciació. És aplicat per part d'empreses que volen tenir una gran cobertura comercial.

Enquesta i procés general.

PRIMERA FASE: plantejament de l'enquesta.

• Determinar la necessitat de l'enquesta.
• Decidir el tipus d'enquesta.
• Elaborar el pressupost de desenvolupament.

SEGONA FASE: recollida de dades.

• Identificació de l'univers i elecció de la mostra.
• Elaboració del qüestionari.
• Tècniques d'informació.
• Obtenció de la informació.

TERCERA FASE: treball de camp.

• Planificació del treball dels enquestadors.
• Desenvolupament de les enquestes.
• Control de la feina dels enquestadors.

QUARTA FASE: anàlisi de la informació.

• Aplicacióm dels mètodes estadístics adequats per obtenir valors rellevants i significatius.

Procés d'anàlisi de mercats.

El procés d'anàlisi del mercat es desenvolupa en quatre fases:

PRIMERA FASE: plantejament de la investigació.

• Objectius de la investigació.
• Metodologia que s'aplica al procés.

SEGONA FASE: recerca i obtenció de la informació.

• Necessitats d'informació.
• Fonts d'informació.
• Valoració de la informació.
• Obtenció de la informació.

TERCERA FASE: anàlisi de la informació.

• Tractament de la informació amb les tècniques estadístiques més adequades.

QUARTA FASE: obtenció i presentació de resultats i conclusions.

• Elaboració d'informes.
• Realització de presentacions.
• Per tal que un informe sigui realment útil, s'ha d'ajustar a les característiques següents: ha de tindre un ordre, ha de ser precís, les conclusions han de ser objectives i sobretot ha de tenir confidencialitat.

Tipus de dades en l'anàlisi de mercats.

Per la seva naturalesa:

• Dades quantitatives: fan referència a elements objectius que es poden mesurar.
• Dades qualitatives: es refereixen a qüestions subjectives i la seva quantificació és sempre complexa.

 Per la font de procedència:

• Dades primàries: obtingudes expressament per a aquesta investigació.
• Dades secundàries: publicades o disponibles, es poden aplicar a una investigació en curs.

Per la ubicació:

• Dades internes: s'obtenen de la pròpia empresa.
• Dades externes: s'obtenenal mercat que es pretén analitzar. 

La competència

Per dissenyar l’estratègia comercial de l’empresa cal analitzar la competència.

• Qui són els competidors?
• Com és la competència?

La informació que permet l’anàlisi de la competència es concreta en:

• La quota de mercat de cada empresa.
• La posició de les empreses en el mercat. Existeixen empreses líders (en influencia i capacitat), empreses reptadores (que emergeixen amb força i volen ocupar el lloc dels líders), empreses seguidores (que segueixen l’estela del líder convivint-hi pacíficament).
• L’efecte que produeixen les polítiques de màrqueting de les empreses competidores al mercat.

Avantatge competitiu: aspecte, ja sigui menor cost o major qualitat, en què una empresa és superior a la resta.

Fonts publiques i gratuïtes:

• Organismes públics d’estadística de les diferents administracions.
• Anuaris de les diferents administracions.
• Publicitat de les empreses competidores.
• Memòries de les empreses competidores que siguin societats.

Privades i de pagament:

• Anuaris de periòdics i empreses financeres.
• Publicacions especialitzades.
• Estudis de mercat contractats amb empreses especialitzades.

La demanda.

La demanda és la quantitat de producte que els compradors estan disposats a adquirir en unes determinades condicions i a un cert preu.

•  La renda disponible i la seva distribució. Com major sigui el nivell de renda, més gran serà la demanda general de productes. Quan la majoria de la renda està en poques mans, augmenta la demanda de béns de luxe: quan el repartiment és equilibrat augmenta la demanda de productes de tipus mig.
•  El comportament del consumidor. La forma de comportar-se dels consumidors és variable, depèn de múltiples factors. Els factors poden ser externs o interns. Les variacions modifiquen els hàbits de compra i les expectatives sobre la utilitat i la evolució.
• El preu del producte. Com més adequat sigui el preu del producte, major serà la seva demanda.
• El preu de la resta de béns. La disminució del preu d’un bé disminuirà la demanda dels productes substitutius i viceversa.

L’empresari necessita quantificar la demanda per determinar l’estratègia a seguir al seu negoci.

• Demanda final. Quantitat de producte demandada per al consum final (consum propi).
• Demanda derivada. Quantitat de producte que els compradors industrials i institucionals necessiten per fabricar els seus productes o prestar els seus serveis (a partir d’un material, pots realitzar altres objectes).
• Quota de mercat. És el càlcul de: quants cotxes s’han venut en un any d’una marca en concret, i la quantitat de cotxes venuts en tota Espanya; es divideix i desprès el resultat es multiplica per 100, per poder tenir un percentatge. 

Estimació de la demanda.

S’apliquen aquests mètodes quan no es tenen dades sobre la demanda de períodes anteriors.

• Mètode dels ràtios en cadena. S’aplica a mercats de consum, s’identifica dins d’un mercat determinat els consumidors potencials d’un producte, aplicant els percentatges d’individus que compleixen una condició prèviament definida.
• Mètode de construcció de mercat. S’aplica en mercats industrials, on es coneix el nombre de consumidors potencials i les seves possibles necessitats de producte. La demanda estimada serà la suma de les necessitats de tots.

Previsió de la demanda.

Quan es compta amb sèries històriques de dades d’exercicis anteriors, es pot preveure la demanda per als períodes següents.

• Mètode ingenu.
• Mètode de mitjanes simples.
• Mitjanes mòbils simples.