Mètode per fixar els preus.

Se segueixen les etapes següents:

- Anàlisi dels  objectius estratègics de l'empresa.

- Valoració dels elements condicionants. La fixació dels preus està condicionada per una sèrie de factors.

• Productes que tenen fixats preus mínims o màxims.
• El nivell de competència al mercat.
• L'estructura de la demanda.
• L'etapa de cicle de vida en què es troba el producte.
• L'estructura de costos de producció.
• La situació socioeconòmica.
• L'existència de productes substitutius i complementaris.

- Elecció del procediment de fixació de preus. Existeixen tres procediments fonamentla.s, cada un dels quals es basa en un element distintiu fonamental: el cost, la competència i la demanda.
- Definició de les estratègies de preus previstes.
- Fixació del preu de mercat dels productes.


Mètodes de fixació de preus basats en el cost.

- Cost més marge. Es calcula el cost unitari del producte i s'aplica el marge comercial que es considera necessari per obtenir beneficis.
- Preu objectiu. Es determina el preu necessari per obtenir un benefici determinat.

El preu.

El preu és el valor monetari d'un producte que iguala la satisfacció del comprador amb la rendibilitat del venedor.

Modificar el preu es pot fer d'un dia per l'altre, mentre que contractar una campanya de publicitat és una tasca molt més complexa.

Llançament d'un nou producte.

El procés de llançament d'un producte té cinc etapes clarament diferenciades:

• Concepció del producte. Recerca, selecció i avaluació d'una idea que, sigui capaç de cobrir necessitats i de produir beneficis.

• Desenvolupament tècnic. Fabricació d'ujn prototipùs que es pigui provar i valorar.

• Valoració comercial. Anàlisi de le percepció dels possibles clients. Previsió de problemes i possibles solucions en l'ús del producte.

• Valoració econòmica i financera. Previsió de la demanda a llarg termini: determinació del temps que el producte pot estar en cada una de les fases del seu cicle de vida. Càlcul de la rendibilitat econòmica i financera.

• Llançament comercial. Determinació de l'estratègia d'entrada en el mercat: descremació o penetració per diferenciar-se per preu.

Estratègies que es poden aplicar.

Les estratègies estan vinculades a dos elements determinats del producte, que són: la marca i el cicle de la vida del producte.

Marca: s'utilitza per identificar un producte i diferenciar-lo d'altres de les mateixes característiques.

Marca única. Tots els productes de l'empresa, per diferents que siguin, es comercialitzen sota la mateiza marca.

Marques múltiples. L'empresa crea una marca per a cada producte o gamma de productes.

Segones marques. L'empresa crea una altra marca per al mateix producte per tal de comercialitzar-la en altres segments del mercat.

Marques de distribuïdor. El distribuïdor comercial signa contractes de proveïment amb diferents fabricants i comercialitza els productes amb la seva pròpia marca.

Marca vertical. És la marca de productes que s'identifica pel punt de venda.

Aliança de marques. Són acords entre marques per fabricar o comercialitzar productes.

CICLE DE LA VIDA: es desenvolupa en quatre fases.

• Llançament.
• Creixement.
• Maduresa.
• Declivi. 

En funció de la durada de la maduresa, els productes poden ser:

• Productes de maduresa perpètua.
• Productes de maduresacíclica.
• Productes de maduresa volàtil. 

 

El màrqueting operatiu.

Els quatre elemtents bàsics del màrqueting: producte, preu distribució i comunicació.

EL PRODUCTE.

- Tangibles o característiques físiques.

• Disseny.
• Característiques físiques.
• Característiques tècniques.
• Complements.

- Intangibles o característiques no perceptibles pels sentits.

- Identificadors o caracteístiques que permeten identificar un producte i distingir-lo dels seus competidors.

- Subjectius. Atributs susceptibles de ser percebuts de forma diferent pels consumidors.


Classificació dels productes.

- Per la seva tangibilitat:

• Béns.
• Serveis.
• Idees.

- Per la seva utilitat o consum habitual:

• De consum. Destinats al consumidor final.

                  - De conveniència.

                  - De compra esporàdica.

                  - D'especialitat.

                  - No buscats.

• Industrials. Adquirits per un consumidor industrial per incorporar-los alprocés productiu.

                  - Materials.

                  - Subministraments.

                  - Serveis industrials.

- Per la seva durada.

• Peribles.
• Duradors.

L'anàlisi DAFO o FODA.

Anàlisi/Situació	Positives	Negatives
Intern	Fortaleses	Debilitats
	Recursos i capacitats superiors als competidors.	Recursos i capacitats inferiors als competidors.
Extern	Oportunitats	Amenaces
	Situacions favorables que cal aprofitar.	Situacions desfavorables de les quals cal protegir-se.

El màrqueting estratègic: el pla de màrqueting.

El màrqueting, a mig o llarg termnini, que té com a funció seguir l'evolució del mercat de referència identificant les oportunitats de negoci, presents i futures, per definir l'estratègia comercial orientada a establir i mantenir l'avantatge competitiu. 

El pla de màrqueting és un document que ha de donar resposta a: Qui som? Què volem? Com aconseguir-ho?

CONTINGUT DEL PLA DE MÀRQUETING.

• Definició estratègica. S'enuncien els objectius comercials o la missió estratègica.
• Anàlisi de la situació. Anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats).
• Desenvolupament de l'estratègia. Aplicació de l'avantatge competitiu.
• Implantació de l'estratègia. Posada en pràctica de l'estratègia  definida.
• Avaluació i control. Controlar l'aplicació del pla de màrqueting i valorar els resultats obtinguts en funció dels objectius plantejats.

Estratègies genèriques, en funció de l'avantatge competitiu:

• Estratègia de costos. Pretén assolir costos de producció molt baixos.
• Estratègia de diferenciació. Desenvolupa  un producte amb una gran qualitat.
• Estratègia d'enfocament. L'empresa fa especialista i té la possibilitat de combinar les dues estratègies anteriors.